Bolonya

Llegia a El País fa uns dies un article ben clar sobre la situació de l'educació superior espanyola. Llegim tots, alguns de nosaltres certament astorats, la reacció desmesurada dels estudiants reivindicant no sé pas quina mena d'educació caduca, obsoleta i plena de mals vicis enfront de l'aposta europea per una educació de nivell i integrada.

Sincerament no me'n sé avenir. Estaria molt d'acord amb els estudiants si recolzessin els seus soferts professors per l'accelerada i sovint precipitada implementació dels nous plans sense el recolzament administratiu adient (un dels immensos problemes de les nostres universitats), i no pas sempre per insuficient, per cert. Entendria la seva postura si es queixessin per la manca de conexió entre la universitat i la societat (no només amb l'economia, com sembla que s'entesten en identificar). Però no puc entendre com malgasten les seves energies en una discussió absurda, pot ser duts per l'excitació de creure's amos únics del seu entorn d'aprenentatge.

Em fa la sensació que aquest país ha corregut molt i s'ha passat de frenada. Una societat de joves que, o bé no han vist perspectives de futur a la universitat durant massa anys, enduts pel tornado del capitalisme brutal que prometia sous de milionari per fer de venedor de pisos, o bé exigeixen el retorn al sofisme i les classes magistrals de catedràtics de bata i fonendo amb mans a la butxaca vagarejant pels passadissos del seu limitat regne. El què intenta la universitat és posar-se a l'alçada del què la societat espera d'ella o, millor encara, el què pretén la universitat és transformar aquella societat buida de criteri i àvida d'iPods en que ens hem acabat convertint. Mentre algunes universitats opten per models moderns en graus i postgrau, amb enormes deficiències estructurals però amb ganes, decissió, i alts nivells d'experiència i coneixement, sembla que els estudiants no s'han enterat del què va la història i protesten... per què ara toca.

Bolonya significa opció, poder escollir, varietat, excel.lència. Bolonya significa assolir el nivell que un dessitja, universalitzant l'ensenyament universitari encara més, però permetent que l'excel.lència tingui també cabuda a l'educació superior. Aquest país, en la seva ferma marxa per oblidar buidors intel.lectuals i caciquismes de temps passats, ha optat acceleradament per la via contrària, posant en mans dels estudiants decissions que sovint no els pertoquen. M'explicava un bon amic que al seu fill de parvulari encara li estaven ensenyant la lletra A no pas per motius pedagògics, sino per què "els nens han decidit que els agrada més i no volen saltar de lletra". És com si anéssim al metge amb el llistat de fàrmacs que ens ha de receptar i li demanéssim que ens els signés sense esperar conèixer el seu parer. O com si estéssim al costat del paleta que ens arregla la cuina recomanant-li una palada més de sorra gruixidua per a fer un formigó més compacte.

Tenen raó en la manca d'informació, que sens dubte compartim els seus professors. Però segons el meu modest parer no tenen cap raó en el fons de la qüestió. 

Caldria dessitjar, no obstant, que aquesta passió que han mostrat per posar-se en contra de no sé quina mena de perill inexistent es traduïs en acció per canviar altres aspectes de la nostra societat que no rutllen. Veig el procés de Bolonya com una oportunitat en aquest sentit, no pas com un entrebanc.